El calendari del CCPAE ens ha semblat molt útil i complert. Feu-li una ullada!
Calendari del CCPAE:
El calendari del CCPAE ens ha semblat molt útil i complert. Feu-li una ullada!
Calendari del CCPAE:
A l’INS de Vilablareix l’alumnat de 2n d’ESO està començant a cultivar un hort escolar amb el mètode Gaspar Caballero. Si voleu podeu visitar el seu bloc, hi ha fotografies de tot el procés que han anat seguint, descripcions de plantes, receptes i calendaris.
A la pàgina web dels horts Leopoldo i a la de l’hort urbà hem trobat informació molt útil i clara per poder començar un hort de terrassa. Si la complementeu amb la documentació que trobareu a l’apartat Documentació d’aquest bloc segur que en tindreu suficient per poder començar. Ànims i endavant!
Aquí teniu les fotografies de seguiment del nostre hort de terrassa. N’estem molt contents! Només amb un parell de mesos la terrassa ha passat d’estar buida a tenir un altre caire, no? Tot ha sortit molt bé i no sembla que tingui cap problema, de moment. Us animem a fer horts allà on sigui, ja veieu que només amb una mica de terra les amanides estan garantides!
Hola companys/es,
Us volem ensenyar l’hort que estem cultivant a Serinyà. L’any passat vam començar a portar-lo amb l’ajuda del meu pare i després de la pedregada que vam patir que feu malbé totes les tomateres ens varem desilusionar molt. Aquest any hem tornat a treballar-hi amb molta il·lusió esperant collir les nostres pròpies verdures sense utilitzar fertilitzants ni insecticides gràcies als coneixements apresos al taller d’horticultura ecològca organitzat per Limnos. Us deixem unes quantes fotos que hem pres avui mateix després d’haver anat a veure els horts de Mas Titot i de les Comes on hem après molt.
Salut a tots els esperxat’s a l’hort!!
Xevi i Sílvia
Aquestes són les fotos del taller d’horts de terrassa d’avui. Que bé que ha anat, no? Gràcies per ser-hi!
Aquest any hem canviat de casa i ara vivim en un pis. L’hort també s’ha hagut d’adaptar a la nova situació: s’ha transformat en un hort de terrassa! Intentarem explicar els passos que hem seguit i animar-vos a fer-ne un si la vostra situació tampoc us permet tenir 100 m2 per fer un hort familiar.
Per tenir un hort de terrassa tenim bàsicament dues opcions: o en comprem un, o ens el fem. Si us falta temps o ganes de fer-lo us recomenem aquestes opcions (en funció de l’espai que tingueu): http://www.leopoldobcn.com, http://www.horturba.com o comprar-lo en algun garden que tingueu a la vora (n’hi ha que el fan a mida!). Si decidiu fer-vos-el teniu moltes d’opcions, només cal que deixeu corre l’imaginació i que agafeu la caixa d’eines!
Nosaltres hem decidit fer una taula de cultiu amb fustes de palet. Així és com ho hem fet:
Primer de tot hem pensat l’estructura i les mides que volem que tingui la taula. Després hem aconseguit uns quants palets per aprofitar les fustes (com que hi ha empreses que es dediquen a reciclar-los -cosa que està molt bé- costa trobar-ne que ja no es facin servir). Si no en trobeu i els heu de comprar el cost d’un palet està pels volts de 6 € l’unitat. De totes maneres si teniu sort de conèixer algun lloc que els facin (Joan Codony Oliver, Usall, S/N, Porqueres – 972 57 23 42) podeu comprar les fustes amb les quals fan els palets directament. Per un hort de 300 x 100 cm hem necessitat:
· 80 fuestes planes de 1,5 x 7 x 100 cm.
· 15 fustes gruixudes de 6 x 8 x 100 cm.
(el cost total ha sigut de 60€)
Aquesta és el resultat final: 5 parells de potes en forma d’H i un llit de llistons plans voltats per les parets.
Els pasos que hem seguit i les eines que hem necessitat per construir-lo han sigut els següents:
· Eines i material: una serra de fusta, un martell i puntes, un informador i un trepant. Les fustes de palet, 10 tirafons, un plàstic (4×5 m), grava (2 cubells), tela geotèxtil (4×5 m) i un desaigua de pica.
· 1: hem marcat els encaixos a les 10 potes per tal d’assentar-hi els pals travessers i els hem serrat.
Primer ho hem marcat, després hem serrat els laterals de l’encaix i després hem fet forats amb el trepant seguin la línia interior. Finalment amb l’informador hem buidat el taco de fusta que volíem treure.
· 2: Hem tractat les fustes amb lasur (per tal que la fusta resisteixi millor l’aigua):
· 3: Hem triat el lloc de la terrassa amb més sol (s’aconsella que tingui com a mínim 5 hores d’insolació diàries):
· 4: Hem serrat les fustes planes a 75 cm i les hem clavat als travessers per la base:
· 5: Hem encaixat les potes als travessers i les hem fixat amb uns tirafons:
· 6: Hem clavat les fustes planes d’1 m a les potes per fer els laterals de la taula:
· 7: Hem posat el plàstic al fons i hem tirat aigua per decidir on fer el desaigua del drenatge (com que la terrassa ja té pendent no ha estat necessari falcar la taula):
· 8: Hem posat grava per assegurar un bon drenatge:
· 9: Després hem posat la tela geotèxtil per tal que la terra no es barregi amb la grava:
· 10: Hem posat la terra (6 sacs de terra normal, 6 de terra de castanyer barrejats i 3 sacs de compost per sobre):
· 11: Hem plegat els extrems de la tela i el plàstic i l’hem clavat als laterals:
· 12: Finalment hem lligat una cadaneta al desaigua i hi hem posat una galleda per aprofitar l’aigua que en surti:
· 13: I aquest és el resultat final! Esperem que us serveixi d’estímul. Animeu-vos a publicar comentaris i les fotografies dels vostres horts!
Alba i Albert
A Can Maurici, ara ja fa un parell d’anys, vam decidir fer un hort seguint el mètode Gaspar Caballero (si en voleu veure els resultats visitueu l’hort de Can Maurici a la categoria “comparteix el teu hort”). Ara us expliquem una mica per sobre quins són els passos que vam seguir:
Primer vam triar un lloc assolellat i a la vora d’un punt d’aigua. A casa el millor lloc que vam trobar formava part d’un camp de cereals. Així que el primer que vam haver de fer va ser tallar els cereals que creixien i fer espai pels bancals.
Després vam llaurar el terreny. Les mides les vam decidir en funció de la quantitat de bancals que en Gaspar Caballero proposa. La idea que teníem era fer 4 bancals per poder fer les rotacions de cultiu (solinàcies; lleguminoses i crucíferes; compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies; umbel·líferes i liliàcies); i al costat: un bancal per plantes plurianuals (carxoferes i “cardos”); un espai per plantar les patateres; un bancal de maduixeres; i un bancal per síndries, melons, blat de moro, faves i rabequets. La idea de les rotacions de cultiu consisteix en no plantar any rere any el mateix tipus de planta al mateix lloc. D’aquesta manera no s’esgota el terreny, ja que cada tipus de planta absorbeix uns nutrients i unes quantitats diferents. És a dir, en el bancal on es planten solinàcies un any convé que el següent any s’hi plantin les umbel·líferes i liliàcies (i successivament de tal manera que en aquell lloc no hi tornem a plantar solinàcies fins al cap de 4 temporades).
Aleshores vam marcar els bancals amb fils (cada bancal fa 6 x 1,5 m). Cal tenir present que per tal de no trepitjar la zona dels bancals vam haver de deixar uns passadissos entre bancals d’1m d’amplada.
Un cop distribuit el terreny i amb una idea clara de quins bancals hi volíem posar vam muntar el sistema de rec. Seguint les indicacions de Gasapar Caballero vam comprar mànega exodant de 3/8 pels bancals i un tub de 3/4 per distribuir l’aigua a tot arreu. La mànega de 3/4 va per fora fins al cap d’avall i després fa un angle recte cap a la dreta (la mànega exodant està empalmada al tub de 3/4 amb un tall de mànega de goteig i una clau de pas per regular el rec de cada bancal individualment). Cal no oblidar els taps de final de recorregut! També vam cavar les regues per les patates. Aquestes, però, en comptes de regar-les amb la mànega exodant les vam regar per inundació.
Seguidament vam cobrir la zona de plantació amb compost i cobertura vegetal (“mulching”) per tal de protegir la terra i la vida microbiana dels rajos de sol i mantenir la humitat del terreny.
I per acabar, vam col·locar unes lloses de 30 cm d’ample al mig de cada bancal per poder-hi passar. D’aquesta manera ens van quedar bancals de 6 x 1,5 partits en dos bancals estrets de 60 cm (amb una mànega exodant en forma de U a cada un). Com que vam deixar els passadissos d’1 m entre bancal i bancal i vam fer aquestes passarel·les hem pogut cultivar verdures durant dos anys sense trepitjar la zona de plantació (ni llaurar!). L’única cosa que hem fet és oxigenar la terra amb una fanga de doble mànec (sense voltar la terra). El fet de no trepitjar la terra i d’aplicar cobertura vegetal (herba segada, compost, …) ens permet reduir el marc de plantació (plantar més junt).
Aquesta és una imatge general de com va quedar l’hort:
Com podeu veure, en els passadissos hi posem palla. D’aquesta manera encara que hagi plogut podem anar a l’hort sense enfangar-nos i evitem que hi crexin herbes adventícies. L’única desavantatge és que els cargols i els llimacs es refugien del sol a sota de la palla i quan fa fresca o hi ha humitat surten just del costat de les verdures. Però bé, ja sabem que tot, tot no es pot tenir, no?
Per qualsevol informació més detallada sobre el mètode el teniu molt ben explicat al llibre de Gaspar Caballero (podeu seguir l’enllaç a la pàgina d’enllaços) o fer-nos preguntes afegint comentaris.
Esperem que us pugui ser útil conèixer la nostra experiència. Si ja heu utilitzat aquest mètode i penseu que es pot millorar, que no funciona, que és molt útil, o qualsevol altra idea que ens pugui permetre millorar us agrairíem moltíssim que us animéssiu a deixar comentaris.
Albert, Alba, Pau i Mireia (Can Maurici – Santa Llogaia del Terri)
Comentaris recents