Des de fa uns quants anys, tinc un hort a casa que el cuido el millor possible.
Amb el temps hem millorat algunes coses, hi hem introduit un composter, i hem posat un reg amb mànegues exhudants.
Es un hort petitet, però n’estic molt contenta. Aquest any recullo les verdures que podreu veure en les fotos que us acompanyo.
Espero que us agradin les fotos
Teresa de Porqueres
Fa dies que volia escriure al bloc per ensenyar l’hort de balcó de casa meva al barri de Canaleta. No es cap meravella, és un intent de fer un hort d’un urbanita amb poc temps i nocions molt bàsiques. Però fins i tot dedicant poc temps, i amb pocs coneixements he aconseguir fer-me una amanida acabada de recollir a base de ceba, enciam, cibulet, unes fulletes d’orenga, i unes fulletes i una flor de caputxina, a la qual acabo de condimentar amb altres condiments suplementaris…
He aprofitat el balco per instal•lar una d’aquestes taules per fer un hort de balcó que es poden comprar per Internet, amb un substrat de fibres de coco i compost, molt lleuger. Hi ha un segon nivell de l’hort fet a base de testos de diferent estil i volum, i finalment una bateria de petits testos amb plantes aromàtiques i de cuina, de llavor ecològica, comprats en una botiga de Girona de “biopijos”. (No em pregunteu com és que les tinc plantades…)
A la taula-hort hi he plantat coses de poc volum, essencialment cebes i enciams, que segons he sentit dir fan una bona combinació. El problema és que la terra té poca consistència, s’asseca molt ràpid, i la fibra de coco és bastant inerta pel que he de millorar molt encara el substrat.
Els testos de moment m’han funcionat bé, amb tomates (tot i que no es van fer gaire grans), enciams, cebes i no tan bé amb carbassó-l’any passat- i les cols –aquest hivern-. El fet que a l’hivern no toqui massa el sol a la terrassa, ha fet que les cebes d’hivern siguin petites i les cols no s’hagin fet.
Actualment (maig 2010) encara tinc per collir algun enciam i cebes de l’hivern, com dic les cols de l’hivern no m’han crescut, la maduixera que vaig plantar la tardor passada, es va fent gran però de moment no fa maduixes, li donarem més temps.
La setmana passada vaig plantar tomateres als testos- de tres en tres- no se si seran masses per un test, cebes i enciams. De moment amb això ja vaig fent a veure com va la primavera. Com a curiositat comentar que a primers de març vaig trobar unes erugues de la papallona de la col (Blanca de la col –Pieris brassicae) a sobre la caputxina –que estava al costat de les cols- i després de treure les erugues i posar-les en un pot estic esperant veure la metamorfosi de la papallona. D’això si que se’n diu tenir la natura al teu jardí. També tinc un parell d’erugues negres i taronges a la ruda encara pendents d’identificar, ja us explicaré.
Cols plantades a l’hivern que no han crescut bé per manca de sol. La terrasa a l’hivern no va bé per fer hort. A més se m’hi van presentar uns visitants inesperats. Erugues de la papallona de la col. Com a mínim van augmentra la biodiversitat del meu balcó.
La caputxina també va ser víctima de les erugues de la papallona de la col.
Al maig l’hort hi he plantat més cebes i enciams, i es manté el romaní, frigola, ruda, orenga, maduixera, uns tulipans,… A l’altre extrem del balcó hi ha testos, on creix cibulet, unes ortigues, tomateres, un aloevera, la caputxina, i plantes de cuina i aromàtiques en pots petits..
A veure quan podrem recollir… de moment que vingui el sol i el bon temps…
Aquí teniu les fotografies de seguiment del nostre hort de terrassa. N’estem molt contents! Només amb un parell de mesos la terrassa ha passat d’estar buida a tenir un altre caire, no? Tot ha sortit molt bé i no sembla que tingui cap problema, de moment. Us animem a fer horts allà on sigui, ja veieu que només amb una mica de terra les amanides estan garantides!
Us deixem l’enllaç de les fotografies que van fer en Xavier i la Sílvia durant la sortida i el dinar de diumenge passat.
Arreuveure!
Aquestes són les fotos de com ha quedat l’hort de terrassa que hem fet després de plantar-hi: pastanagues, enciams, cebes, alls, rúcula, calçots, bledes, espinacs i verdelagues. Algunes coses estan sembrades i encara no han sortit, però esperem que ho facin ben aviat!
A part de la taula de cultiu, veureu que també hem plantat tomàquets xerri, cogombres i plantes aromàtiques i medicinals en testos. A veure com evoluciona tot plegat!
Ja us mantindrem al dia.
Albert i Alba
Aquí teniu les fotos que en Toni Gispert ens ha passat durant el curs-taller d’horts de terrassa que hem fet avui al Museu Darder de Banyoles. A veure si ens serveixen per animar-nos a cultivar a les nostres terrasses, terrats i balcons!
A Can Maurici, ara ja fa un parell d’anys, vam decidir fer un hort seguint el mètode Gaspar Caballero (si en voleu veure els resultats visitueu l’hort de Can Maurici a la categoria “comparteix el teu hort”). Ara us expliquem una mica per sobre quins són els passos que vam seguir:
Primer vam triar un lloc assolellat i a la vora d’un punt d’aigua. A casa el millor lloc que vam trobar formava part d’un camp de cereals. Així que el primer que vam haver de fer va ser tallar els cereals que creixien i fer espai pels bancals.
Després vam llaurar el terreny. Les mides les vam decidir en funció de la quantitat de bancals que en Gaspar Caballero proposa. La idea que teníem era fer 4 bancals per poder fer les rotacions de cultiu (solinàcies; lleguminoses i crucíferes; compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies; umbel·líferes i liliàcies); i al costat: un bancal per plantes plurianuals (carxoferes i “cardos”); un espai per plantar les patateres; un bancal de maduixeres; i un bancal per síndries, melons, blat de moro, faves i rabequets. La idea de les rotacions de cultiu consisteix en no plantar any rere any el mateix tipus de planta al mateix lloc. D’aquesta manera no s’esgota el terreny, ja que cada tipus de planta absorbeix uns nutrients i unes quantitats diferents. És a dir, en el bancal on es planten solinàcies un any convé que el següent any s’hi plantin les umbel·líferes i liliàcies (i successivament de tal manera que en aquell lloc no hi tornem a plantar solinàcies fins al cap de 4 temporades).
Aleshores vam marcar els bancals amb fils (cada bancal fa 6 x 1,5 m). Cal tenir present que per tal de no trepitjar la zona dels bancals vam haver de deixar uns passadissos entre bancals d’1m d’amplada.
Un cop distribuit el terreny i amb una idea clara de quins bancals hi volíem posar vam muntar el sistema de rec. Seguint les indicacions de Gasapar Caballero vam comprar mànega exodant de 3/8 pels bancals i un tub de 3/4 per distribuir l’aigua a tot arreu. La mànega de 3/4 va per fora fins al cap d’avall i després fa un angle recte cap a la dreta (la mànega exodant està empalmada al tub de 3/4 amb un tall de mànega de goteig i una clau de pas per regular el rec de cada bancal individualment). Cal no oblidar els taps de final de recorregut! També vam cavar les regues per les patates. Aquestes, però, en comptes de regar-les amb la mànega exodant les vam regar per inundació.
Seguidament vam cobrir la zona de plantació amb compost i cobertura vegetal (“mulching”) per tal de protegir la terra i la vida microbiana dels rajos de sol i mantenir la humitat del terreny.
I per acabar, vam col·locar unes lloses de 30 cm d’ample al mig de cada bancal per poder-hi passar. D’aquesta manera ens van quedar bancals de 6 x 1,5 partits en dos bancals estrets de 60 cm (amb una mànega exodant en forma de U a cada un). Com que vam deixar els passadissos d’1 m entre bancal i bancal i vam fer aquestes passarel·les hem pogut cultivar verdures durant dos anys sense trepitjar la zona de plantació (ni llaurar!). L’única cosa que hem fet és oxigenar la terra amb una fanga de doble mànec (sense voltar la terra). El fet de no trepitjar la terra i d’aplicar cobertura vegetal (herba segada, compost, …) ens permet reduir el marc de plantació (plantar més junt).
Aquesta és una imatge general de com va quedar l’hort:
Com podeu veure, en els passadissos hi posem palla. D’aquesta manera encara que hagi plogut podem anar a l’hort sense enfangar-nos i evitem que hi crexin herbes adventícies. L’única desavantatge és que els cargols i els llimacs es refugien del sol a sota de la palla i quan fa fresca o hi ha humitat surten just del costat de les verdures. Però bé, ja sabem que tot, tot no es pot tenir, no?
Per qualsevol informació més detallada sobre el mètode el teniu molt ben explicat al llibre de Gaspar Caballero (podeu seguir l’enllaç a la pàgina d’enllaços) o fer-nos preguntes afegint comentaris.
Esperem que us pugui ser útil conèixer la nostra experiència. Si ja heu utilitzat aquest mètode i penseu que es pot millorar, que no funciona, que és molt útil, o qualsevol altra idea que ens pugui permetre millorar us agrairíem moltíssim que us animéssiu a deixar comentaris.
Albert, Alba, Pau i Mireia (Can Maurici – Santa Llogaia del Terri)
Bones,
Us passem unes fotos del nostre hort a Santa Llogaia del Terri. El vam començar la primavera del 2008 seguint el mètode Gaspar Caballero de Segovia. De moment n’estem molt contents.
Esperem que us agradin!
Alba, Albert, Mireia i Pau
Esperxats a l'hort 
Comentaris recents